cinc assignatures costen de portar

Aquest semestre està resultant dur de veritat, cinc assignatures cada quatre mesos (10 per curs) costen de portar.

Els materials són interessants i s’aprèn molt però el temps es fa curt.

A més a més estic en la disjuntiva d’atendre les ofertes de treball que van sorgint o continuar immers en els estudis i acabar-los com més aviat millor. Quin dilema!

M’inclino per acabar els estudis i sortir al mercat de treball després, quan ja estigui considerablement millor preparat. Si més no, si no ho faig ara, potser ja no ho faré.

“Búsqueda activa de empleo”

Comença una nova etapa, ara toca allò que en diuen “búsqueda activa de empleo”. Des de fa un parell de dies he començat a activar alguns dels meus contactes per si sabessin d’algú que necessita un treballador eficient i responsable (modèstia a part). Cerco una feina de tipus administratiu a mitja jornada o menys per poder compaginar amb els meus estudis. De moment no estic tancat a res però encara puc ser molt selectiu.

Els meus estudis universitaris tornen a començar a partir de la tercera setmana de setembre i tinc el propòsit d’aprofitar-los al màxim i treure les millors notes possibles. A més a més estic inscrit en alguns MOOC que són molt interessants i es complementen perfectament amb la meva visió de futur.

En resum, tot sobre rodes.

A cavall entre Chalamera i Lleida

Per a qui no ho conegui, Chalamera és un poble situat a la riba dels rius Cinca i Alcanadre, a la comarca del Baix Cinca, província de Huesca (https://es.wikipedia.org/wiki/Chalamera).

Els meus sogres i tenen una casa, i als estius els fem visites periòdiques. Aquest any, com que estic aturat mercès al meu ex-cap, sovintegem les estades de forma més regular i amb durades més llargues.

Preveient que això passaria, quan vàrem anar-hi la primera vegada, vaig abastir-me d’una maleta d’estris tecnològics, atès que jo no hi desenvolupo cap activitat.

Anys enrere portava llibres, electrònics o en paper, per passar les llargues estones mortes, sobretot a durant les hores centrals del dia, quan el sol cau a plom i castiga tothom que s’atreveix a sortir al carrer.

Aquest any però, vaig decidir començar a llegir el temari de quatre de les cinc assignatures de les quals em vaig matricular al juliol. És una bona manera d’aprofitar el temps i preparar el semestre universitari que arriba ja, amb passes de gegant.

El repte per aquest semestre és aconseguir una Matrícula d’Honor en alguna de les següents assignatures: Gestió Documental, Xarxes Socials, Introducció al Dret i Tècniques de Gestió i Comunicació. Serà difícil però ho intentaré.

Pel que fa a la cinquena assignatura, Anglès II, m’hauria de permetre, un cop acabat el semestre, fer les proves de l’EOI per aconseguir el “first certificate” i així ampliar currículum.

El temari que estic llegint resulta molt interessant i crec que em serà molt profitós, cosa que fa que els més de mil euros invertits en el Grau aquest semestre, tot i que piquen, si més no irriten 🙂

Tinc plena confiança en mi mateix en tant que, de moment, no depenc de ningú, no obstant això, si els esdeveniments que s’albiren no canvien de curs, a mig semestre sorgirà un entrebanc en forma de judici pel social que potser em produirà un cert desassossec. Què hi farem, sóc fort i tinc el suport de la família i els amics, què més es pot demanar?

Comença el repte!

Ja tinc confirmació de la matrícula, són cinc assignatures amb un total de 30 crèdits: Introducció al Dret, Tècniques de Gestió i Comunicació, Anglès II, Gestió Documental i Xarxes Socials.

Finalment he escollit dues assignatures bàsiques, dues d’obligatòries i una d’optativa amb la finalitat d’anar equilibrant el meu recorregut acadèmic. La meva tutora coincideix amb mi que és una bona tria.

El preu és elevat però, “quien algo quiere, algo le cuesta” (potser millor: “no hi ha mel sense fel”) i és que, a banda de l’esforç econòmic, també hi haurà l’intel·lectual, i no serà poc! De moment em prepararé un bon quadre – horari per anar repartint les diferents tasques i aniré habilitant l’espai idoni per treballar tot seguint els suggeriments d’aquest article, http://www.vilaweb.cat/noticies/com-treballar-concentrat-en-lepoca-de-la-hiperconnexio/.

Estic convençut que me’n sortiré. I com que “mens sana i corpore sano” (sí, ja sé que l’origen no correspon a l’ús actual), ens hem comprat (finalment) una bicicleta el·líptica, concretament la Domyos VE530:

L’esport no és lo meu, però els meus músculs i tendons comencen a demanar una mica de moviment i la resta de la família potser també la farà anar, veurem…

Les notes

Avui he sabut les notes de les dues assignatures d’aquest semestre, un 9 i un 8,7… no està gens malament. Estic content. Potser el 8,7 hauria pogut ser un 9 però per tres dècimes no penso discutir, tinc confiança en la correcció del tutor.

El semestre vinent, que de fet comença demà, em matricularé de 5 assignatures i em llençaré a aconseguir alguna Matrícula d’Honor, si més no ho intentaré, que no sigui per manca de voluntat i esforç. Si finalment no n’aconsegueixo, cap tampoc s’enfonsarà el món, la meva nota mitjana actual és més que bona i estic molt satisfet.

Final del curs escolar

Demà dissabte tinc el darrer examen de l’època… diguem-n’he “laboral”. Després comencen les vacances d’estiu (tot i no treballar, hi ha la sensació) i al setembre començarà l’època… diguem-n’he “estudiantil”, amb el posterior retrobament amb la dinàmica de l’universitari de la mà de la matriculació de cinc assignatures, cinc.

Mentrestant, a final de juny caurà el certificat d’un curs molt interessant (Eines 2.0 per al docent), per mitjà de “MiriadaX” i el del nivell A1 d’italià, mercès a la “Università per Stranieri di Siena” i “Future Learn“.

Durant el juliol i l’agost he de poder aconseguir el certificat LPIC-1 i refrescar coneixements sobre les meravelloses eines que ofereix Kali Linux; Que es vagi preparant el meu servidor Debian 8!!!! Muahahaha (riallada malèfica).

I ara, a repassar continguts.

Exàmens

Ronda d’exàmens a la UOC. Aquest dissabte “Iniciativa Emprenedora” i dissabte vinent “Tecnologies de la Informació”, dues matèries molt interessants amb molt de contingut i molt útil.

Crec que les proves m’aniran bé i, si és així, el semestre vinent començaré “a full” amb 5 assignatures, les que em recomani la tutora. Necessito obtenir el Grau, és una qüestió d’orgull, dignitat i amor propi. “Porqué yo lo valgo” 🙂

La vida és fràgil

Ahir es va morir el “tio Víctor”. El Víctor és l’oncle de la Pilar, el germà del meu sogre, amic dels seus amics, bona persona i generós. Una mort tràgica que ens recorda la fragilitat de la vida, la necessitat de cuidar la salut física i mental, el deure d’estimar als que ens estimen i de no deixar res per l’endemà.

Cal sempre, però sempre, sempre, dedicar una paraula amable i un somriure als que habiten el món al nostre voltant, intentar ajudar i sobretot escoltar al company de viatge, doncs no saps mai si després ja no hi seràs a temps.

Justament això és amb el que penso ara mateix, la manca de temps representada per una encaixada de mans fugissera i un parell de petons ràpids en aquella barba que feia pessigolles abans d’anar a fer alguna cosa que ja no recordo… aquest és el meu darrer moment amb el “tio Víctor” viu. Després, quan ja només queda acompanyar el cos amb respecte i dignitat, ha estat quan li he dedicat temps… quines coses tenim els (alguns) humans, passem de llarg per la vida dels vius i els dediquem temps quan ja no podem gaudir de la seva companyia…

És difícil avorrir-se

No acabo d’entendre com la gent s’avorreix, resulta tan difícil avorrir-se!

Potser els jubilats, a causa de la seva edat, tenen dret a avorrir-se una mica, però la resta… la resta no!

Si treballes no t’avorreixes i, si no treballes?, tampoc. Demà acabaré la darrera prova d’avaluació continuada de la UOC, després vindran quinze dies de repàs dels continguts assimilats i a continuació, els exàmens, però és que en aquest període, continuaré el curs d’italià, el d’eines 2.0 i desaré els continguts del de ciberserguretat. També cercaré unes fotos de Roma per imprimir en cartó ploma, i així poder fer re-fotografia quan hi anem a passar uns dies, i tot això sense descuidar les tasques domèstiques que tinc assignades, “¿Alguien da más?”