Nova aventura

El “parón” que necessitava per fer un trencament abans de trobar feina, ha durat poc. D’aquí a cinc dies començo a treballar en un altre lloc, fent tasques completament relacionades amb el que he estudiat i practicat… una joia.

A finals del mes passat, després d’enviar un currículum a una empresa que proveeix de professionals a altres empreses, vaig anar a Barcelona a fer una entrevista de treball.

No n’he fet gaires d’entrevistes de treball però m’hi sento còmode fent-les. Crec que el secret és ser transparent i no tenir una excessiva necessitat (cosa ben difícil avui dia). És ben cert que el tarannà de l’entrevistadora va ajudar molt i molt al bon desenvolupament de la reunió. Així, a primera vista, una bona persona, també transparent i disposada a tenir-me en compte.

Bé, la qüestió és que una setmana després em van confirmar que, si volia, la feina era meva. I volia, i tant que volia! Treballar de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, quatre mesos després d’acabar el Grau d’Informació i Documentació amb l’optativitat de Gestió de Serveis d’Informació és una oportunitat a la qual  no tothom pot accedir.

Ara toca incorporar-me i ajudar a fer que tot rutlli el millor possible, aportant el que pugui per millorar el servei i també gaudir d’una mica d’estabilitat laboral.

Dos acabaments i un inici

Avui ha estat el meu darrer dia de vacances, les he gaudit de valent atenent assumptes que havia deixat de banda per manca de temps, petites feines domèstiques, lectura de texts, condicionar la terrassa i les plantes… petites coses.

Avui finalitza també la relació laboral amb l’empresa que em va contractar ara fa deu mesos.  Ha estat una relació interessant, en la qual he pogut aportar (crec) més del que m’era exigible, i profitosa per ambdues bandes. Les relacions amb els companys han estat les habituals en totes les empreses (suposo), però la relació amb el Director General ha estat excepcional. Una de les millors coses d’aquesta feina ha estat conèixer el Ricard Purroy i treballar amb ell i per a ell. Bona persona i gran professional al qual he d’agrair l’oportunitat que em va donar.

Les raons per marxar abans que s’acabés el contracte quedaran en l’àmbit privat. Només vull dir que ha estat per desavinences amb l’empresa en general, tot i que no amb els companys ni els directius.

També és cert que volia ampliar horitzons, treballar més “de lo meu”, en una empresa més gran on els documents no siguin simples proves d’una relació comercial, on poder aplicar els meus coneixements a fons, amb col·legues de departament que apreciïn les sèries documentals i els expedients, on poder repensar els mètodes i eines de comunicació i documentació per a aportar valor afegit al conjunt de l’organització… resumint, un lloc on fer de documentalista.

Ara, doncs, comença l’inici que deia al títol, és a dir, comença la cerca d’una nova feina que satisfaci les meves aspiracions i necessitats, i en la que pugui aportar el meu granet de sorra. És per això, aquests dies, he estat actualitzant el currículum i “movent” les xarxes amb la finalitat de tornar a sortir al mercat laboral. No tinc pressa per fer-ho i m’agafaré un breu lapse temporal de desconnexió, ja que vull fer un petit “reset” amb autocrítica inclosa que em permeti analitzar algunes de les tasques realitzades.

Veurem que passa a partir d’ara perquè hom no sap mai què ens oferirà el destí.

Decisions

En menys de 30 dies hauré de prendre decisions que m’afectaran en l’àmbit laboral, ho veig a venir.

Estic més a prop de la cruïlla que vaig veure el mes passat, ara tot es veu una mica més clar. Aquell trencall recte que portava a la continuïtat, ara sembla aturar-se una mica més enllà, concretament a l’atur. No és segur però…

De moment i només per prevenir, ja he començat a moure fitxa, he actualitzat el CV i l’he fet arribar a uns amics per si em poden aconsellar amb el contingut, el format, colors, etc. Les opinions dels altres són molt importants perquè veuen coses que nosaltres no veiem. Les respostes han estat positives, el meu CV els ha agradat i creuen que, en cas de cercar feina, tindria possibilitats reals d’aconseguir-ne.

També he començat a explorar de lluny l’altre trencall, aquell que fa una mica de corba i no permet veure que hi ha més enllà. He preguntat i m’he informat, així, quan arribi el moment estaré una mica més preparat.

En aquest cas, les expectatives no són clares perquè els resultats depenen de les decisions que prenguin terceres persones, per tant no hi ha res segur, és més aviat com una quiniela, si la “conjunció astral” és favorable, aconseguiré els meus objectius.

Veurem…

Cruïlla

Sembla que al meu camí, a l’horitzó, hi veig una cruïlla. Potser d’aquí a uns mesos em toqui escollir quin trencall agafo. Un trencall és recte i porta a la continuïtat, l’altre fa una mica de corba i no em deixa veure que hi ha més enllà.

La por al desconegut va lligada a la naturalesa humana, si més no això diuen. La por a equivocar-se fa que molts cops parem i inclús retrocedim perquè els riscos ens fan por…, i com més vells, més.

Ara mateix continuo caminant sense perdre de vista la cruïlla i començant a valorar què faré quan hi arribi, això sí, sense preocupar-me massa, no cal guarir la ferida abans que es produeixi.

Recapitulació

Han passat dos mesos i mig des que vaig estrenar lloc de treball i toca recapitular.

Durant aquest temps he pogut aclimatar-me còmodament als ritmes de l’empresa, mercès també a la disminució d’activitat, recurrent i estacional, a la que ens obliga l’agost, mes de vacances per a quasi tothom.

També he pogut prendre la mida als meus companys (i als meus caps), com ells, de ben segur, hauran fet amb mi. Crec que es pot dir que ja sabem quin peu calcem tots plegats, cosa molt útil que ens evitarà patir falses expectatives, futures decepcions i mals entesos.

L’etapa que comença a partir de la segona quinzena de setembre s’albira complexa i una mica febril. Cal reprendre  alguns projectes que havien quedat alentits per motius diversos, i que no poden esperar més. Al mateix temps cal continuar innovant en tot el referent a la governança de la informació i els processos de treball i els documentals, alguns d’ells força complexes perquè les tasques van i vénen d’una persona a una altra depenent del moment en el qual es troben.

Per tot plegat puc assegurar que estaré força entretingut, treballant i aprenent, alhora que intentaré aplicar els meus coneixements en benefici del meu ocupador, que per a això em van contractar ?

Nova feina

A partir de demà seré un nou i flamant cap de divisió de l’empresa Adescare, S.A.

Les converses i entrevistes prèvies han donat el seu fruit, els meus estudis, les capacitats, habilitats i segurament també el meu caràcter, la serietat i la responsabilitat han convençut al meu ocupador.

Ara toca demostrar i fer realitat que sóc capaç de fer tot el que he dit que podia fer. Com sempre, per esforç i implicació no quedarà, tinc els coneixements i sé com usar-los, si se’m dóna confiança i marge de maniobra, puc ajudar a optimitzar una gran part de la mecànica de l’empresa, des dels fluxos de treball i de documents fins a l’anàlisi i previsió del trencament d’estocs, passant per l’estudi de la migració de sistemes cap a l’open source, tot per ajudar a l’equip a fer créixer l’empresa, tant en la generació d’ingressos com en l’estalvi de temps, i per tant, diners.

Sé que puc aportar molt de mi i crec que el meu nou “jefe” n’és ben conscient, per això m’he marcat jo mateix un límit en el temps: si s’aproven, a finals de setembre s’hauran hagut de notar els canvis i millores que penso anar proposant, d’idees no en falta.

Final d’etapa

Avui m’he acomiadat de la feina. Resulta estrany perquè la darrera vegada que ho vaig fer va ser l’any 1988 per la impossibilitat de compaginar dues jornades de treball consecutives. A tall d’anècdota recordo que durant els primers quinze dies de treball vaig perdre 10 kg i després de tres mesos, estava exhaust.

Les següents dues vegades que vaig acabar una relació laboral van ser l’any 1992 i l’any 2016. La primera perquè van tancar la delegació de Lleida de Rosdor (patates fregides i snacks), i la segona… millor no pensar-hi, cal no oblidar però no és necessari recordar.

Així doncs, avui he comunicat a la meva “jefa” que en quinze dies plego perquè m’ha sortit una feina a jornada completa i un sou “decent”, espero no equivocar-me però inclús si fos el cas, de tot s’aprèn.

M’ha encantat la reacció de l’Àngels (la “jefa”) perquè, tot i deixar-la “en cuadro”, s’ha alegrat molt per mi. És el que té treballar amb bones persones 🙂

Pel que fa a la nova feina… ho deixo per a una entrada posterior.

Nova etapa, reptes nous

Torno al món laboral actiu, el dia 1 de desembre vaig fitxar per la Fundació IDEE.

Aquesta Fundació privada sense ànim de lucre em va fer una bona oferta: una jornada de treball a mesura que em permet simultaniejar el treball, els estudis de Grau i la família.

Ara toca adaptar-se a la nova situació, agafar nous hàbits de vida i implicar-se en un projecte que s’albira apassionant. Sé que puc aportar molt, tinc els coneixements i l’actitud, estic ben format acadèmicament i sóc competent en molts àmbits.

Per altra banda coneixeré nous estils de treball i maneres de fer, nous companys i grups diferents. Aquesta nova situació m’obre finestres per on veure el món d’una altra manera.

Estic disposat a treballar per aconseguir una bona simbiosi on tothom guanyi.