Avui fa un any…

Avui fa un any que vaig començar a treballar a l’arxiu central dels jutjats de Lleida, mitjançant l’empresa Magma Cultura.

Estic realment satisfet, l’equip és excepcional i considero que la feina que faig és d’utilitat.

Hi ha cops que és monòtona i repetitiva, però és que no hi ha altra manera de fer-la, cal netejar els expedients i inventariar-los, i quan ja fa unes hores que fas el mateix, es fa etern.

D’altra banda, la feina sembla que no s’hagi d’acabar mai, doncs hi ha tants expedients, que m’hauré jubilat i encara en quedarà.

Tot i això, només tinc feina “garantida” fins a final de desembre, perquè estic suplint una baixa per maternitat que s’acabarà ben aviat.
A partir d’aquí, veurem que passa. Tornaré a estar davant una cruïlla amb diversos trencalls.

Un trencall porta a la continuïtat, amb una renovació del conveni de Magma amb la Generalitat i la meva permanència al lloc de treball. Però també podria passar que renovessin el conveni però s’amortitzés el meu lloc de treball, atès que la persona que està de baixa s’incorporarà ben aviat.

Un altre trencall em porta a un futur més incert, puix podria ser que em proposessin canviar de lloc de treball dins de la mateixa empresa.
La decisió serà només meva, ja que també podria demanar la rescissió del contracte i anar a l’atur.

Per si aquest fos el cas, ja fa dies que preparo alternatives i visualitzo escenaris. Cal estar preparat per a tot allò que el dia a dia et presenta.

Confinament

Qui ens ho havia de dir! Un virus està aconseguint el que la Greta Thunberg no ha pogut fer amb tots els seus esforços… aturar la contaminació (temporalment).

Avui és el primer dia de confinament i l’he dedicat a muntar un sistema d’streaming multimèdia, aprofitant el servidor de proves que tinc a casa i el programari ampache. De moment hi estic carregant la meva discografia (més de 100 CD) i després miraré el que dóna de si.
Demà tocarà estudiar una mica de rus i preparar un nou projecte laboral que he d’haver enllestit en tres mesos.

Pel que fa al confinament en si, no és gens incòmode perquè tenim totes les comoditats. No entenc que la gent es torni boja acaparant provisions com si no hi haguera demà. Certament estem en guerra, però no amb altres països, per la qual cosa els subministraments estan garantits.

També he pogut comprovar que la gent gran i la més jove no acaba d’entendre que s’han de limitar o eliminar els contactes entre persones.  Els uns perquè no els fa por morir, tot i que si emmalalteixen ocuparan un llit que potser necessitarà un accidentat, i els altres perquè no hi veuen el perill, potser per la seva energia i empenta… Caldrà anar insistint.

Dilluns vinent, si no hi ha contra ordre, aniré a treballar. No acabo de copsar-ne la necessitat perquè l’activitat als jutjats estarà sota mínims, però “Allà on hi ha patrons no manen mariners“.

Tres mesos…més

Tinc poc temps per a escriure les meves reflexions. Tinc feina, i si no en tinc, me la busco.

Avui però, val la pena aprofitar el cap de setmana per a comentar(-me) que ja han passat tres mesos… més. Vaig començar al juny i ja ha arribat el desembre. En aquests sis mesos he inventariat més de dotze mil expedients que han quedat dipositats en 175 metres lineals de caixes contenidores de deu cm, és a dir 1750 caixes d’arxiu definitiu… quasi res.
D’altra banda, si tenim en compte que cada expedient inclou quinze grapes de mitjana, doncs hauré extret…  180 mil grapes!
Amb raó em fan mal els canells i les espatlles…

A banda de la feina, he pogut aconseguir el certificat Competic 3 que és l’equivalent a l’ACTIC avançat (segons Ordre PRE/206/2017) en “tractament de la informació escrita” i “tractament de les dades”, amb un nou de nota mitjana. Tot i que al certificat hi constarà “APTE” i res més, la satisfacció personal no me la treu ningú (i la captura de pantalla on consta, tampoc).

La nota negativa és que no tinc el nivell que voldria de llengua russa. Ho porto bé però no en tinc prou, així doncs, aprofitaré la parada de Nadal per a repassar les lliçons i reprendre el curs amb millors condicions.

I el Nadal? El Nadal possiblement serà com cada any, i ja m’està bé.

Tres mesos

Ahir va fer tres mesos que treballo de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, a través de l’empresa “Magma Cultura”. Tota una experiència.

Evidentment no puc comentar res del que passa per les meves mans, perquè l’Ètica i les normes relatives a allò que en diuen “descubrimiento y revelación de secretos” m’ho impedeix. D’altra banda, la meva feina és molt concreta i no inclou mirar ni escodrinyar els expedients més enllà de l’imprescindible per a un correcte inventariat d’aquests. Així doncs, si algú espera comentaris “suculents”, pot deixar de llegir ara mateix.

Al meu entendre, en qualsevol feina hi ha uns pilars fonamentals que converteixen un bon lloc de treball en un infern i a l’inrevés: Que t’agradi la feina que fas, un sou i condicions de treball dignes, i un bon ambient laboral.

Jo he estat afortunat perquè m’agrada la feina que faig, el sou és “correcte” (tot i que podria ser més “correcte”) i els companys de treball són d’una qualitat humana excepcional.

Les expectatives indiquen que hi podria estar uns quants mesos més però sigui com sigui, penso continuar implicant-m’hi al màxim (com sempre faig) sense pensar si el meu lloc de treball té data de caducitat, cal gaudir de les coses en el moment que passen sense pensar en hipotètics problemes futurs que potser no esdevindran mai.

Nova aventura

El “parón” que necessitava per fer un trencament abans de trobar feina, ha durat poc. D’aquí a cinc dies començo a treballar en un altre lloc, fent tasques completament relacionades amb el que he estudiat i practicat… una joia.

A finals del mes passat, després d’enviar un currículum a una empresa que proveeix de professionals a altres empreses, vaig anar a Barcelona a fer una entrevista de treball.

No n’he fet gaires d’entrevistes de treball però m’hi sento còmode fent-les. Crec que el secret és ser transparent i no tenir una excessiva necessitat (cosa ben difícil avui dia). És ben cert que el tarannà de l’entrevistadora va ajudar molt i molt al bon desenvolupament de la reunió. Així, a primera vista, una bona persona, també transparent i disposada a tenir-me en compte.

Bé, la qüestió és que una setmana després em van confirmar que, si volia, la feina era meva. I volia, i tant que volia! Treballar de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, quatre mesos després d’acabar el Grau d’Informació i Documentació amb l’optativitat de Gestió de Serveis d’Informació és una oportunitat a la qual  no tothom pot accedir.

Ara toca incorporar-me i ajudar a fer que tot rutlli el millor possible, aportant el que pugui per millorar el servei i també gaudir d’una mica d’estabilitat laboral.

Dos acabaments i un inici

Avui ha estat el meu darrer dia de vacances, les he gaudit de valent atenent assumptes que havia deixat de banda per manca de temps, petites feines domèstiques, lectura de texts, condicionar la terrassa i les plantes… petites coses.

Avui finalitza també la relació laboral amb l’empresa que em va contractar ara fa deu mesos.  Ha estat una relació interessant, en la qual he pogut aportar (crec) més del que m’era exigible, i profitosa per ambdues bandes. Les relacions amb els companys han estat les habituals en totes les empreses (suposo), però la relació amb el Director General ha estat excepcional. Una de les millors coses d’aquesta feina ha estat conèixer el Ricard Purroy i treballar amb ell i per a ell. Bona persona i gran professional al qual he d’agrair l’oportunitat que em va donar.

Les raons per marxar abans que s’acabés el contracte quedaran en l’àmbit privat. Només vull dir que ha estat per desavinences amb l’empresa en general, tot i que no amb els companys ni els directius.

També és cert que volia ampliar horitzons, treballar més “de lo meu”, en una empresa més gran on els documents no siguin simples proves d’una relació comercial, on poder aplicar els meus coneixements a fons, amb col·legues de departament que apreciïn les sèries documentals i els expedients, on poder repensar els mètodes i eines de comunicació i documentació per a aportar valor afegit al conjunt de l’organització… resumint, un lloc on fer de documentalista.

Ara, doncs, comença l’inici que deia al títol, és a dir, comença la cerca d’una nova feina que satisfaci les meves aspiracions i necessitats, i en la que pugui aportar el meu granet de sorra. És per això, aquests dies, he estat actualitzant el currículum i “movent” les xarxes amb la finalitat de tornar a sortir al mercat laboral. No tinc pressa per fer-ho i m’agafaré un breu lapse temporal de desconnexió, ja que vull fer un petit “reset” amb autocrítica inclosa que em permeti analitzar algunes de les tasques realitzades.

Veurem que passa a partir d’ara perquè hom no sap mai què ens oferirà el destí.

Sogre

M’he adonat que, si la salut acompanya, és jove qui vol ser jove.

El meu estimat sogre té 85 anys, una salut raonablement bona, ganes de fer coses, de gaudir de la vida i de fer-ho amb la família, amics, companys i veïns.

No sé com era abans però, fa 35 anys que el conec i (quasi) sempre ha sigut així.

Avui hem anat al poble, m’ha ensenyat el nou motocultor que s’ha auto regalat aprofitant uns diners imprevistos, m’ha explicat els seus plans de futur per a l’hort que cultiva, hem mirat uns vídeos de youtube relacionats amb la nova “mula” i els seus accessoris, i hem xerrat de lo humà i lo diví… incloent-hi les nostres opinions polítiques en les quals no acabem de coincidir. És una joia de sogre, tant de bo en pugui gaudir molts i molts anys.

Decisions

En menys de 30 dies hauré de prendre decisions que m’afectaran en l’àmbit laboral, ho veig a venir.

Estic més a prop de la cruïlla que vaig veure el mes passat, ara tot es veu una mica més clar. Aquell trencall recte que portava a la continuïtat, ara sembla aturar-se una mica més enllà, concretament a l’atur. No és segur però…

De moment i només per prevenir, ja he començat a moure fitxa, he actualitzat el CV i l’he fet arribar a uns amics per si em poden aconsellar amb el contingut, el format, colors, etc. Les opinions dels altres són molt importants perquè veuen coses que nosaltres no veiem. Les respostes han estat positives, el meu CV els ha agradat i creuen que, en cas de cercar feina, tindria possibilitats reals d’aconseguir-ne.

També he començat a explorar de lluny l’altre trencall, aquell que fa una mica de corba i no permet veure que hi ha més enllà. He preguntat i m’he informat, així, quan arribi el moment estaré una mica més preparat.

En aquest cas, les expectatives no són clares perquè els resultats depenen de les decisions que prenguin terceres persones, per tant no hi ha res segur, és més aviat com una quiniela, si la “conjunció astral” és favorable, aconseguiré els meus objectius.

Veurem…

Cruïlla

Sembla que al meu camí, a l’horitzó, hi veig una cruïlla. Potser d’aquí a uns mesos em toqui escollir quin trencall agafo. Un trencall és recte i porta a la continuïtat, l’altre fa una mica de corba i no em deixa veure que hi ha més enllà.

La por al desconegut va lligada a la naturalesa humana, si més no això diuen. La por a equivocar-se fa que molts cops parem i inclús retrocedim perquè els riscos ens fan por…, i com més vells, més.

Ara mateix continuo caminant sense perdre de vista la cruïlla i començant a valorar què faré quan hi arribi, això sí, sense preocupar-me massa, no cal guarir la ferida abans que es produeixi.

Per fi ha arribat el dia

Avui és el DIA. Ja tinc el certificat provisional que supleix el meu flamant títol de Graduat en Informació i Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquella aventura que va començar l’any 2010, ha acabat aquest semestre amb un èxit total.  Tinc un bon expedient acadèmic farcit d’excel·lents i notables, i embellit amb alguna matrícula d’honor.

És evident que el Títol de Graduat l’he aconseguit amb esforç personal, dedicació i la inversió de moltíssimes hores que hagués pogut dedicar a altres coses, però també és cert que no l’he aconseguit tot sol. Una collada de gent m’ha ajudat de diverses maneres, sigui donant-me suport o docència, així doncs crec necessari fer-ho constar perquè “qui no és agraït, és un malparit” (equivalent en català del “es de bien nacido, ser agradecido“).

De ben segur la llista serà incompleta i algú es quedarà fora, vagin les meves disculpes per endavant.
El primer de la llista ha de ser per força el meu cunyat Jordi, que és qui em va animar insistentment a començar el Grau, després la meva família, Pilar, Anna i Lídia que han hagut de suportar un xic d’abandonament per un “bé major”,  també els meus pares Maria i Josep (e.p.r) que amb gran alegria van veure com, finalment, el seu fill estudiava una carrera. No puc oblidar els amics Rafa i Lluís, sempre disposats a escoltar els meus “rollos”, i el LuisMi, que em va ajudar en alguna assignatura complicada. També algun company de carrera, especialment el Josep Maria Augé sense el qual potser hauria abandonat Estadística i Enginyeria del Programari.

Per acabar és necessari agrair la tasca del personal docent i no docent de la UOC, pel seu tracte humà, la docència i l’encoratjament continuat que m’han ofert.

Fora de l’apartat d’agraïments però dins del grup de responsables necessaris sense els quals hagués acabat el Grau l’any de la meva jubilació, hi ha la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida de l’any 2016, l’any en el qual em van acomiadar de la feina, cosa que em va permetre gaudir d’uns fantàstics i profitosos vint-i-quatre mesos d’atur, durant els quals li vaig donar l’empenta final als meus estudis universitaris, així doncs… gràcies? Ja és ben cert que quan es tanca una porta…

Aquí acaba aquesta entrada, no us podeu imaginar les ganes que tenia de poder publicar-la!
Després d’aquesta en publicaré alguna altra amb caràcter retrospectiu perquè, sincerament, fins ara no he tingut temps.