Les notes de la Uni d’aquest semestre han estat bones, molt bones, 4 notables i una Matrícula d’Honor!
M’ho vaig proposar i hi he esmerçat molts esforços, però ja he aconseguit la meva primera Matricula d’Honor. L’emoció va ser indescriptible, veure recompensat l’esforç personal no té preu i un reconeixement com aquest a cinquanta anys, tampoc.
Val a dir però, que com tot a la vida, aquesta Matricula és un mèrit col·lectiu.
Què vol dir això?, molt senzill, aquestes notes acadèmiques són el resultat de:
- El meu esforç personal, evidentment.
- La bona docència del tutor.
- Uns materials adequats i una bona infraestructura de la UOC.
- I sobretot, la bona voluntat de la família, que s’ha adjudicat una part de les tasques que jo tenia assignades, permetent-me estudiar de valent.
Això ens porta a la reflexió que (quasi) ningú és un ésser individual, en major o menor mesura tots depenem els uns dels altres i el treball col·laboratiu és una bona opció per aconseguir bons resultats.
Per cert, tot i que la família ja està satisfeta amb les notes, i són tangibles els resultats dels diners invertits en estudis universitaris, tot i això, ara toca retornar-los una part del seu esforç i pencar de valent intentant que descansin una mica, ni que sigui fins a mig febrer, data en la qual torno a començar amb més ganes que mai.