Categoria: Reflexions

Nova etapa, reptes nous

Torno al món laboral actiu, el dia 1 de desembre vaig fitxar per la Fundació IDEE.

Aquesta Fundació privada sense ànim de lucre em va fer una bona oferta: una jornada de treball a mesura que em permet simultaniejar el treball, els estudis de Grau i la família.

Ara toca adaptar-se a la nova situació, agafar nous hàbits de vida i implicar-se en un projecte que s’albira apassionant. Sé que puc aportar molt, tinc els coneixements i l’actitud, estic ben format acadèmicament i sóc competent en molts àmbits.

Per altra banda coneixeré nous estils de treball i maneres de fer, nous companys i grups diferents. Aquesta nova situació m’obre finestres per on veure el món d’una altra manera.

Estic disposat a treballar per aconseguir una bona simbiosi on tothom guanyi.

cinc assignatures costen de portar

Aquest semestre està resultant dur de veritat, cinc assignatures cada quatre mesos (10 per curs) costen de portar.

Els materials són interessants i s’aprèn molt però el temps es fa curt.

A més a més estic en la disjuntiva d’atendre les ofertes de treball que van sorgint o continuar immers en els estudis i acabar-los com més aviat millor. Quin dilema!

M’inclino per acabar els estudis i sortir al mercat de treball després, quan ja estigui considerablement millor preparat. Si més no, si no ho faig ara, potser ja no ho faré.

“Búsqueda activa de empleo”

Comença una nova etapa, ara toca allò que en diuen “búsqueda activa de empleo”. Des de fa un parell de dies he començat a activar alguns dels meus contactes per si sabessin d’algú que necessita un treballador eficient i responsable (modèstia a part). Cerco una feina de tipus administratiu a mitja jornada o menys per poder compaginar amb els meus estudis. De moment no estic tancat a res però encara puc ser molt selectiu.

Els meus estudis universitaris tornen a començar a partir de la tercera setmana de setembre i tinc el propòsit d’aprofitar-los al màxim i treure les millors notes possibles. A més a més estic inscrit en alguns MOOC que són molt interessants i es complementen perfectament amb la meva visió de futur.

En resum, tot sobre rodes.

Comença el repte!

Ja tinc confirmació de la matrícula, són cinc assignatures amb un total de 30 crèdits: Introducció al Dret, Tècniques de Gestió i Comunicació, Anglès II, Gestió Documental i Xarxes Socials.

Finalment he escollit dues assignatures bàsiques, dues d’obligatòries i una d’optativa amb la finalitat d’anar equilibrant el meu recorregut acadèmic. La meva tutora coincideix amb mi que és una bona tria.

El preu és elevat però, “quien algo quiere, algo le cuesta” (potser millor: “no hi ha mel sense fel”) i és que, a banda de l’esforç econòmic, també hi haurà l’intel·lectual, i no serà poc! De moment em prepararé un bon quadre – horari per anar repartint les diferents tasques i aniré habilitant l’espai idoni per treballar tot seguint els suggeriments d’aquest article, http://www.vilaweb.cat/noticies/com-treballar-concentrat-en-lepoca-de-la-hiperconnexio/.

Estic convençut que me’n sortiré. I com que “mens sana i corpore sano” (sí, ja sé que l’origen no correspon a l’ús actual), ens hem comprat (finalment) una bicicleta el·líptica, concretament la Domyos VE530:

L’esport no és lo meu, però els meus músculs i tendons comencen a demanar una mica de moviment i la resta de la família potser també la farà anar, veurem…

La vida és fràgil

Ahir es va morir el “tio Víctor”. El Víctor és l’oncle de la Pilar, el germà del meu sogre, amic dels seus amics, bona persona i generós. Una mort tràgica que ens recorda la fragilitat de la vida, la necessitat de cuidar la salut física i mental, el deure d’estimar als que ens estimen i de no deixar res per l’endemà.

Cal sempre, però sempre, sempre, dedicar una paraula amable i un somriure als que habiten el món al nostre voltant, intentar ajudar i sobretot escoltar al company de viatge, doncs no saps mai si després ja no hi seràs a temps.

Justament això és amb el que penso ara mateix, la manca de temps representada per una encaixada de mans fugissera i un parell de petons ràpids en aquella barba que feia pessigolles abans d’anar a fer alguna cosa que ja no recordo… aquest és el meu darrer moment amb el “tio Víctor” viu. Després, quan ja només queda acompanyar el cos amb respecte i dignitat, ha estat quan li he dedicat temps… quines coses tenim els (alguns) humans, passem de llarg per la vida dels vius i els dediquem temps quan ja no podem gaudir de la seva companyia…

És difícil avorrir-se

No acabo d’entendre com la gent s’avorreix, resulta tan difícil avorrir-se!

Potser els jubilats, a causa de la seva edat, tenen dret a avorrir-se una mica, però la resta… la resta no!

Si treballes no t’avorreixes i, si no treballes?, tampoc. Demà acabaré la darrera prova d’avaluació continuada de la UOC, després vindran quinze dies de repàs dels continguts assimilats i a continuació, els exàmens, però és que en aquest període, continuaré el curs d’italià, el d’eines 2.0 i desaré els continguts del de ciberserguretat. També cercaré unes fotos de Roma per imprimir en cartó ploma, i així poder fer re-fotografia quan hi anem a passar uns dies, i tot això sense descuidar les tasques domèstiques que tinc assignades, “¿Alguien da más?”

50

Dia de celebració. Cinquanta anys. Aproximadament, més de mitja vida.

No cal fer massa escarafalls però sí que cal celebrar-ho, i celebrar-ho bé, en companyia dels que estimes i recordant aquells que s’han quedat pel camí.

Un bon àpat, una copa de vi, bona conversa, records del passat i projectes per al futur.

Empènyer sense defallir i aprofitar el que ens ofereix la vida.

Actualitzant perfils

Des de les 6 del vespre la meva vida laboral ha patit canvis i m’he posat a actualitzar els meus perfils a les xarxes, no fos cas que algú es pensi que encara treballo al Col·legi d’Agents Comercials de Lleida.

Quan estava modificant Linkedin m’he trobat amb el que vaig escriure fa uns mesos i he decidit deixar constància aquí per no oblidar-ho, deia així:

Sóc el Secretari General del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida (COACLLEIDA). Fa més de vint-i-tres anys que estic al meu lloc de treball exercint funcions que voregen la Gerència, sempre sota les ordres del President. Les tasques més importants han estat informatitzar el Col·legi a mitjans de 1997 i rellançar-lo a partir de 2014. És gratificant tornar a fer visible el Col·lectiu. Abans de treballar al Col·legi vaig estar un any en una empresa comercial i abans d’això vaig ser autònom en l’empresa familiar. M’agrada molt la meva feina, gaudeixo fent-la i innovant, creant noves maneres de fer-la més ràpida i eficient. A més a més resulta molt interessant connectar amb empreses i professionals, i l’actual Junta de Govern està posant el Col·legi en plena expansió. Estic segur que aquesta serà la meva etapa favorita d’aquest projecte il·lusionant capitanejat pel President. A mesura que anem avançant les idees van fluint i això sempre és emocionant. Estic fent un Grau en Informació i Documentació a la UOC que penso acabar en tres anys i algunes certificacions professionals que em fan gaudir i que potser algun dia m’obriran una finestra d’oportunitat. M’agrada tenir notícies d’antics col·legues i també conèixer gent nova amb qui trobar sinergies i col·laboracions, així que no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.

M’ha impactat la il·lusió i confiança que desprenen les frases que en les que parlo de la nova Junta de Govern, la que ara ha decidit acomiadar-me, i la referència al “projecte il·lusionant capitanejat pel President”, qui m’ho havia de dir!

Primera pac

Avui he lliurat la meva primera pac des de maig de 2014… massa temps, no havia d’haver sacrificat els estudis per la feina, ara sé que no valia la pena. Bé, tant se val, la qüestió és que ja he tornat i estic content.

Sembla que demà tindré notícies d’allò altre. És més que res, una sensació, una cosa a flor de pell. Caldrà mantenir el cap fred i la boca tancada, però no sé si podré.