Categoria: Reflexions

Per fi ha arribat el dia

Avui és el DIA. Ja tinc el certificat provisional que supleix el meu flamant títol de Graduat en Informació i Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Aquella aventura que va començar l’any 2010, ha acabat aquest semestre amb un èxit total.  Tinc un bon expedient acadèmic farcit d’excel·lents i notables, i embellit amb alguna matrícula d’honor.

És evident que el Títol de Graduat l’he aconseguit amb esforç personal, dedicació i la inversió de moltíssimes hores que hagués pogut dedicar a altres coses, però també és cert que no l’he aconseguit tot sol. Una collada de gent m’ha ajudat de diverses maneres, sigui donant-me suport o docència, així doncs crec necessari fer-ho constar perquè “qui no és agraït, és un malparit” (equivalent en català del “es de bien nacido, ser agradecido“).

De ben segur la llista serà incompleta i algú es quedarà fora, vagin les meves disculpes per endavant.
El primer de la llista ha de ser per força el meu cunyat Jordi, que és qui em va animar insistentment a començar el Grau, després la meva família, Pilar, Anna i Lídia que han hagut de suportar un xic d’abandonament per un “bé major”,  també els meus pares Maria i Josep (e.p.r) que amb gran alegria van veure com, finalment, el seu fill estudiava una carrera. No puc oblidar els amics Rafa i Lluís, sempre disposats a escoltar els meus “rollos”, i el LuisMi, que em va ajudar en alguna assignatura complicada. També algun company de carrera, especialment el Josep Maria Augé sense el qual potser hauria abandonat Estadística i Enginyeria del Programari.

Per acabar és necessari agrair la tasca del personal docent i no docent de la UOC, pel seu tracte humà, la docència i l’encoratjament continuat que m’han ofert.

Fora de l’apartat d’agraïments però dins del grup de responsables necessaris sense els quals hagués acabat el Grau l’any de la meva jubilació, hi ha la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida de l’any 2016, l’any en el qual em van acomiadar de la feina, cosa que em va permetre gaudir d’uns fantàstics i profitosos vint-i-quatre mesos d’atur, durant els quals li vaig donar l’empenta final als meus estudis universitaris, així doncs… gràcies? Ja és ben cert que quan es tanca una porta…

Aquí acaba aquesta entrada, no us podeu imaginar les ganes que tenia de poder publicar-la!
Després d’aquesta en publicaré alguna altra amb caràcter retrospectiu perquè, sincerament, fins ara no he tingut temps.

Recapitulació

Han passat dos mesos i mig des que vaig estrenar lloc de treball i toca recapitular.

Durant aquest temps he pogut aclimatar-me còmodament als ritmes de l’empresa, mercès també a la disminució d’activitat, recurrent i estacional, a la que ens obliga l’agost, mes de vacances per a quasi tothom.

També he pogut prendre la mida als meus companys (i als meus caps), com ells, de ben segur, hauran fet amb mi. Crec que es pot dir que ja sabem quin peu calcem tots plegats, cosa molt útil que ens evitarà patir falses expectatives, futures decepcions i mals entesos.

L’etapa que comença a partir de la segona quinzena de setembre s’albira complexa i una mica febril. Cal reprendre  alguns projectes que havien quedat alentits per motius diversos, i que no poden esperar més. Al mateix temps cal continuar innovant en tot el referent a la governança de la informació i els processos de treball i els documentals, alguns d’ells força complexes perquè les tasques van i vénen d’una persona a una altra depenent del moment en el qual es troben.

Per tot plegat puc assegurar que estaré força entretingut, treballant i aprenent, alhora que intentaré aplicar els meus coneixements en benefici del meu ocupador, que per a això em van contractar ?

Nova feina

A partir de demà seré un nou i flamant cap de divisió de l’empresa Adescare, S.A.

Les converses i entrevistes prèvies han donat el seu fruit, els meus estudis, les capacitats, habilitats i segurament també el meu caràcter, la serietat i la responsabilitat han convençut al meu ocupador.

Ara toca demostrar i fer realitat que sóc capaç de fer tot el que he dit que podia fer. Com sempre, per esforç i implicació no quedarà, tinc els coneixements i sé com usar-los, si se’m dóna confiança i marge de maniobra, puc ajudar a optimitzar una gran part de la mecànica de l’empresa, des dels fluxos de treball i de documents fins a l’anàlisi i previsió del trencament d’estocs, passant per l’estudi de la migració de sistemes cap a l’open source, tot per ajudar a l’equip a fer créixer l’empresa, tant en la generació d’ingressos com en l’estalvi de temps, i per tant, diners.

Sé que puc aportar molt de mi i crec que el meu nou “jefe” n’és ben conscient, per això m’he marcat jo mateix un límit en el temps: si s’aproven, a finals de setembre s’hauran hagut de notar els canvis i millores que penso anar proposant, d’idees no en falta.

Final d’etapa

Avui m’he acomiadat de la feina. Resulta estrany perquè la darrera vegada que ho vaig fer va ser l’any 1988 per la impossibilitat de compaginar dues jornades de treball consecutives. A tall d’anècdota recordo que durant els primers quinze dies de treball vaig perdre 10 kg i després de tres mesos, estava exhaust.

Les següents dues vegades que vaig acabar una relació laboral van ser l’any 1992 i l’any 2016. La primera perquè van tancar la delegació de Lleida de Rosdor (patates fregides i snacks), i la segona… millor no pensar-hi, cal no oblidar però no és necessari recordar.

Així doncs, avui he comunicat a la meva “jefa” que en quinze dies plego perquè m’ha sortit una feina a jornada completa i un sou “decent”, espero no equivocar-me però inclús si fos el cas, de tot s’aprèn.

M’ha encantat la reacció de l’Àngels (la “jefa”) perquè, tot i deixar-la “en cuadro”, s’ha alegrat molt per mi. És el que té treballar amb bones persones 🙂

Pel que fa a la nova feina… ho deixo per a una entrada posterior.

Comença el darrer semestre!

S’acaba, ara ja ho puc dir. Aquest és el darrer semestre universitari al Grau d’Informació i Documentació de la UOC i comença ple d’oportunitats.

Després d’aconseguir unes molt bones notes, que embelleixen amb orgull el meu expedient, he pogut matricular-me de les darreres quatre assignatures: Organitzacions intensives en coneixement, Enginyeria del programari, Economia i… PRÀCTIQUES!

Les tres assignatures teòriques són molt interessants, principalment les dues primeres perquè toquen temes que m’agraden, sobretot la generació i aprofitament del coneixement generat, però les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, m’il·lusionen.

Des del meu acomiadament l’abril de 2016 he estat estudiant de valent i aconseguint unes notes magnífiques, tot fruit de l’esforç personal sense menystenir però, l’ajuda de la família i la bona feina dels docents. Ara, m’enfronto al darrer semestre ple d’il·lusió i optimisme.

No cal dir que espero seguir en la mateixa línia i deixar un expedient del qual estar ben orgullós. Aprofitaré les pràctiques per aprendre el que bonament vulguin ensenyar-me i després… ai!, després…

Després aprofitaré l’estiu per a començar a preparar el millor Treball de Final de Grau que sigui capaç d’elaborar i defensar posteriorment davant del Tribunal, alguna cosa per deixar escrita, generar coneixement útil i aprofitable, un document que no sigui efímer, que perduri mínimament en el temps, fins que es vegi superat per algun altre millor a qui potser haurà ajudat a néixer.

Arxiu Històric de Lleida

Acabades les proves de síntesi d’aquest semestre i a l’espera de les notes finals, que haurien de ser bones, em preparo per encarar la recta final del Grau en Informació i Documentació que tant m’estimo i m’omple.

Per començar toca endreçar la carpeta on guardo tot el del semestre, cal ser curós per a poder consultar la documentació quan ho necessiti, després posar en ordre altres parcel·les de la vida diària que van quedant arraconades pel dia a dia universitari, des del lloc d’estudi habitual fins a petites reparacions domèstiques.

El semestre vinent s’albira també apassionant, ja tinc assignades les pràctiques universitàries a l’Arxiu Històric de Lleida, tot un privilegi.

Pensant en les pràctiques i tenint en compte la meva edat, em ve a la memòria una pel·lícula que han tornat a posar a la televisió “The intern” (el becari) amb Robert de Niro, Anne Hathaway i Rene Russo. No crec que la situació sigui la mateixa, ni de bon tros, però sí que fa una certa “gràcia” veure un senyor de més de cinquanta anys fent pràctiques. Potser si em fan la mateixa pregunta (“on et veus d’aquí a quinze anys?”), hauré de contestar de manera similar (“jubilat?”). Sigui com sigui, l’actitud i les ganes hi són, i la voluntat d’aprendre i fer una bona feina també… què podria sortir malament?

A més a més de les pràctiques, toca fes les 3 darreres assignatures del Grau, són Introducció a l’Economia, Enginyeria del programari i Big data.

Economia s’acostuma a fer al començament del Grau però jo l’he anat deixant per a poder agafar altres assignatures que em semblaven més atractives, Pel que fa a Enginyeria del programari  i Big data, sonen interessants, una mica teòriques però després de superar Estadística (agraïment infinit al Josep Maria, un bon company de classe), quasi no em fa por res.

Nou curs escolar

Comença el setembre i amb ell alguna reorganització personal.

De moment he fusionat els dos comptes twitter que tenia i només en conservaré un, amb això i una mica de força de voluntat crec que aconseguiré fer una mica menys el ronsa. Evidentment seguiré llegint els meus dos diaris de capçalera, Vilaweb i Ara, perquè són la millor manera d’obtenir informació seriosa i contrastada.

Pel que fa a LinkedIn, hauré de tenir-ne una cura especial perquè pot ajudar-me a aconseguir alguna de les meves metes, no obstant la prioritat màxima continua essent el Grau en Informació i Documentació, al que em dedicaré amb cos i ànima, i més ara que començo a veure el final d’aquest camí.

De cara a iniciar el semestre amb seguretat i, aprofitant que tinc 12 dies abans de començar a treballar, ja he començat a fullejar el material que m’ha arribat i també algun text interessant que he trobat a Internet. Tot sigui a fi de bé.

Preparant el nou curs

Cadascú és molt lliure d’enfocar les vacances pròpies com vulgui, n’hi ha que no saben o no poden desconnectar i n’hi ha que desconnecten del tot. Entre aquests “blanc” i “negre” existeixen tots els matisos possibles.

El meu “matís” està consistint en una mica de tot: una primera desconnexió per gaudir de la família i conèixer nous territoris, un primer i tímid retorn a la “realitat” amb el clàssic de cada estiu d’uns dies d’estada al poble de la sogra (Chalamera) i ben aviat, un retorn total a la rutina que tant trobem a faltar quan no la tenim.

Les dues darreres fases d’aquestes vacances han anat acompanyades d’una ullada ràpida als texts acadèmics, amb l’ajuda dels quals hauré de superar el penúltim semestre del Grau d’Informació i Documentació que estic cursant a la UOC.

Intueixo que serà un semestre complicat però interessant i ple de nous continguts, que complementaran el meu aprenentatge. Com en l’any anterior, la meta que m’he fixat continua essent aconseguir les màximes qualificacions possibles en forma de Matrícules d’Honor, un repte difícil perquè el nivell intel·lectual dels meus companys i el nivell d’exigència dels docents acostuma a ser molt elevat, cosa que al mateix temps em satisfà molt perquè significa que has hagut de treballar de valent per aconseguir les M.H.

A més a més, a l’abril de l’any vinent, a la meitat del darrer semestre, finalitzarà el subsidi d’atur, que estic cobrant d’ençà que vaig ser acomiadat de la meva empresa, i només em quedarà el sou de 15 hores setmanals amb el qual compatibilitzo l’atur i que em permet seguir connectat al mercat de treball. Un repte afegit que possiblement m’afectarà, si més no en el seu vessant emocional, i que no hauré de menystenir tot i que això ja serà una altra història.

De moment, sense perdre de vista el futur, gaudim del present i de totes les coses bones que ens ofereix el dia a dia.