Categoria: Reflexions

Canvis a la vista

La vida

És ben cert que la vida és un canvi continu. Tan aviat estàs en un lloc o situació com, de cop i volta, tot canvia i has de refer la teva estratègia.

L’estratègia

Des de sempre, però ara més que mai, cal circular per la vida amb una estratègia no massa rígida i uns principis irrenunciables, és una opinió, és clar.

Els principis

Els meus principis són molt bàsics i comencen per “no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu”, i m’ha funcionat, no crec haver fet enemics i sí força amics, coneguts, saludats…

Pel que fa a l’estratègia, cal saber que vols i on vols arribar, i intentar-ho per tots els mitjans al teu abast, respectant els teus principis. I no sempre és fàcil, això sí, és força satisfactori.

Les línies mestres de la meva estratègia “de vida” estan lleugerament reflectides al llarg d’aquest bloc. Tampoc és qüestió de compartir-ho tot, també ha d’haver-hi lloc a una mica de privacitat.

La feina

Pel que fa a la parcel·la laboral, també és sabut que, des de 2016 he patit / gaudit de diversos canvis amb les seves giragonses incloses: un acomiadament traumàtic que, amb el pas del temps, ha anat deixant de ser-ho, l’atur i l’aprofitament del temps per acabar els estudis universitaris, una feina a temps parcial (gràcies, Àngels!), les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida (gràcies, Glòria i la resta de l’equip!), una altra feina plena de reptes i aprenentatges (gràcies, Ricard!), una breu estada a l’atur i, finalment, una feina “de lo mio” a l’Arxiu Central de l’Audiència Provincial i dels Jutjats de Lleida (gràcies, Mercè i sobretot, gràcies, Josep Albert!).

Els amics

Tinc la sort o l’habilitat de fer grans amics allà on vaig, d’aquells que passa el temps i pots demanar o fer un favor. Crec que és una cosa innata, i crec també que és tan senzill com donar el millor d’un mateix i esperar que els altres responguin de la mateixa manera.

No sempre funciona, però si més no, et queda la  satisfacció d’haver-ho intentat  i la consciència tranquil·la, cosa que em permet dormir com una rabassa.

A l’Arxiu dels Jutjats també he fet una colla d’amics, pocs perquè l’equip és petit, però molt potent. El grau de compenetració és total i ens permet comunicar-nos amb una sola mirada. La feina es reparteix de forma fluida, i, tot i la diferència de sous, els quals romanen fixos i no es poden negociar, no hi ha enveges ni malfiances.

Ara l’equip s’ha fet més petit, un dels nostres estimats companys ha promocionat cap a un lloc de major responsabilitat, i també ha canviat de departament, ha passat de Justícia a Cultura.
Divendres passat li vàrem fer un petit comiat i, avui dilluns, ja el trobem a faltar. És el que passa amb els bons amics.

Estic segur que en la seva nova destinació farà una tasca excel·lent perquè és un molt bon professional, a més a més de ser una gran persona humana.

El futur

Pel que fa a mi, he de prendre una mica de perspectiva i remodelar l’estratègia per adaptar-la a les circumstàncies, sense perdre de vista, però, les metes que em vaig fixar que són entre d’altres, acabar el B1 de Rus, aprovar les opos, i continuar estudiant per mantenir el cervell en forma.
Tot això sense oblidar el principal: la família (sempre) i els amics.

Privades

Avui he decidit transformar en “privades” algunes de les entrades d’aquest bloc. Si algú les troba a faltar (difícil perquè no tinc lectors), és que estan en mode privat.

No hi ha una raó específica, senzillament ja no tinc ganes de compartir-les. De moment, quedaran en l’àmbit més personal.

També aprofitaré a posar algunes coses que tenia pendents des de 2016 i potser també les entrades dels blocs anteriors… no ho sé, potser ho faré.

Confinament

Qui ens ho havia de dir! Un virus està aconseguint el que la Greta Thunberg no ha pogut fer amb tots els seus esforços… aturar la contaminació (temporalment).

Avui és el primer dia de confinament i l’he dedicat a muntar un sistema d’streaming multimèdia, aprofitant el servidor de proves que tinc a casa i el programari ampache. De moment hi estic carregant la meva discografia (més de 100 CD) i després miraré el que dóna de si.
Demà tocarà estudiar una mica de rus i preparar un nou projecte laboral que he d’haver enllestit en tres mesos.

Pel que fa al confinament en si, no és gens incòmode perquè tenim totes les comoditats. No entenc que la gent es torni boja acaparant provisions com si no hi haguera demà. Certament estem en guerra, però no amb altres països, per la qual cosa els subministraments estan garantits.

També he pogut comprovar que la gent gran i la més jove no acaba d’entendre que s’han de limitar o eliminar els contactes entre persones.  Els uns perquè no els fa por morir, tot i que si emmalalteixen ocuparan un llit que potser necessitarà un accidentat, i els altres perquè no hi veuen el perill, potser per la seva energia i empenta… Caldrà anar insistint.

Dilluns vinent, si no hi ha contra ordre, aniré a treballar. No acabo de copsar-ne la necessitat perquè l’activitat als jutjats estarà sota mínims, però “Allà on hi ha patrons no manen mariners“.

Tres mesos…més

Tinc poc temps per a escriure les meves reflexions. Tinc feina, i si no en tinc, me la busco.

Avui però, val la pena aprofitar el cap de setmana per a comentar(-me) que ja han passat tres mesos… més. Vaig començar al juny i ja ha arribat el desembre. En aquests sis mesos he inventariat més de dotze mil expedients que han quedat dipositats en 175 metres lineals de caixes contenidores de deu cm, és a dir 1750 caixes d’arxiu definitiu… quasi res.
D’altra banda, si tenim en compte que cada expedient inclou quinze grapes de mitjana, doncs hauré extret…  180 mil grapes!
Amb raó em fan mal els canells i les espatlles…

A banda de la feina, he pogut aconseguir el certificat Competic 3 que és l’equivalent a l’ACTIC avançat (segons Ordre PRE/206/2017) en “tractament de la informació escrita” i “tractament de les dades”, amb un nou de nota mitjana. Tot i que al certificat hi constarà “APTE” i res més, la satisfacció personal no me la treu ningú (i la captura de pantalla on consta, tampoc).

La nota negativa és que no tinc el nivell que voldria de llengua russa. Ho porto bé però no en tinc prou, així doncs, aprofitaré la parada de Nadal per a repassar les lliçons i reprendre el curs amb millors condicions.

I el Nadal? El Nadal possiblement serà com cada any, i ja m’està bé.

Tres mesos

Ahir va fer tres mesos que treballo de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, a través de l’empresa “Magma Cultura”. Tota una experiència.

Evidentment no puc comentar res del que passa per les meves mans, perquè l’Ètica i les normes relatives a allò que en diuen “descubrimiento y revelación de secretos” m’ho impedeix. D’altra banda, la meva feina és molt concreta i no inclou mirar ni escodrinyar els expedients més enllà de l’imprescindible per a un correcte inventariat d’aquests. Així doncs, si algú espera comentaris “suculents”, pot deixar de llegir ara mateix.

Al meu entendre, en qualsevol feina hi ha uns pilars fonamentals que converteixen un bon lloc de treball en un infern i a l’inrevés: Que t’agradi la feina que fas, un sou i condicions de treball dignes, i un bon ambient laboral.

Jo he estat afortunat perquè m’agrada la feina que faig, el sou és “correcte” (tot i que podria ser més “correcte”) i els companys de treball són d’una qualitat humana excepcional.

Les expectatives indiquen que hi podria estar uns quants mesos més però sigui com sigui, penso continuar implicant-m’hi al màxim (com sempre faig) sense pensar si el meu lloc de treball té data de caducitat, cal gaudir de les coses en el moment que passen sense pensar en hipotètics problemes futurs que potser no esdevindran mai.

Nova aventura

El “parón” que necessitava per fer un trencament abans de trobar feina, ha durat poc. D’aquí a cinc dies començo a treballar en un altre lloc, fent tasques completament relacionades amb el que he estudiat i practicat… una joia.

A finals del mes passat, després d’enviar un currículum a una empresa que proveeix de professionals a altres empreses, vaig anar a Barcelona a fer una entrevista de treball.

No n’he fet gaires d’entrevistes de treball però m’hi sento còmode fent-les. Crec que el secret és ser transparent i no tenir una excessiva necessitat (cosa ben difícil avui dia). És ben cert que el tarannà de l’entrevistadora va ajudar molt i molt al bon desenvolupament de la reunió. Així, a primera vista, una bona persona, també transparent i disposada a tenir-me en compte.

Bé, la qüestió és que una setmana després em van confirmar que, si volia, la feina era meva. I volia, i tant que volia! Treballar de Tècnic d’Arxiu als Jutjats de Lleida, quatre mesos després d’acabar el Grau d’Informació i Documentació amb l’optativitat de Gestió de Serveis d’Informació és una oportunitat a la qual  no tothom pot accedir.

Ara toca incorporar-me i ajudar a fer que tot rutlli el millor possible, aportant el que pugui per millorar el servei i també gaudir d’una mica d’estabilitat laboral.

Dos acabaments i un inici

Avui ha estat el meu darrer dia de vacances, les he gaudit de valent atenent assumptes que havia deixat de banda per manca de temps, petites feines domèstiques, lectura de texts, condicionar la terrassa i les plantes… petites coses.

Avui finalitza també la relació laboral amb l’empresa que em va contractar ara fa deu mesos.  Ha estat una relació interessant, en la qual he pogut aportar (crec) més del que m’era exigible, i profitosa per ambdues bandes. Les relacions amb els companys han estat les habituals en totes les empreses (suposo), però la relació amb el Director General ha estat excepcional. Una de les millors coses d’aquesta feina ha estat conèixer el Ricard Purroy i treballar amb ell i per a ell. Bona persona i gran professional al qual he d’agrair l’oportunitat que em va donar.

Les raons per marxar abans que s’acabés el contracte quedaran en l’àmbit privat. Només vull dir que ha estat per desavinences amb l’empresa en general, tot i que no amb els companys ni els directius.

També és cert que volia ampliar horitzons, treballar més “de lo meu”, en una empresa més gran on els documents no siguin simples proves d’una relació comercial, on poder aplicar els meus coneixements a fons, amb col·legues de departament que apreciïn les sèries documentals i els expedients, on poder repensar els mètodes i eines de comunicació i documentació per a aportar valor afegit al conjunt de l’organització… resumint, un lloc on fer de documentalista.

Ara, doncs, comença l’inici que deia al títol, és a dir, comença la cerca d’una nova feina que satisfaci les meves aspiracions i necessitats, i en la que pugui aportar el meu granet de sorra. És per això, aquests dies, he estat actualitzant el currículum i “movent” les xarxes amb la finalitat de tornar a sortir al mercat laboral. No tinc pressa per fer-ho i m’agafaré un breu lapse temporal de desconnexió, ja que vull fer un petit “reset” amb autocrítica inclosa que em permeti analitzar algunes de les tasques realitzades.

Veurem que passa a partir d’ara perquè hom no sap mai què ens oferirà el destí.

Sogre

M’he adonat que, si la salut acompanya, és jove qui vol ser jove.

El meu estimat sogre té 85 anys, una salut raonablement bona, ganes de fer coses, de gaudir de la vida i de fer-ho amb la família, amics, companys i veïns.

No sé com era abans però, fa 35 anys que el conec i (quasi) sempre ha sigut així.

Avui hem anat al poble, m’ha ensenyat el nou motocultor que s’ha auto regalat aprofitant uns diners imprevistos, m’ha explicat els seus plans de futur per a l’hort que cultiva, hem mirat uns vídeos de youtube relacionats amb la nova “mula” i els seus accessoris, i hem xerrat de lo humà i lo diví… incloent-hi les nostres opinions polítiques en les quals no acabem de coincidir. És una joia de sogre, tant de bo en pugui gaudir molts i molts anys.

Decisions

En menys de 30 dies hauré de prendre decisions que m’afectaran en l’àmbit laboral, ho veig a venir.

Estic més a prop de la cruïlla que vaig veure el mes passat, ara tot es veu una mica més clar. Aquell trencall recte que portava a la continuïtat, ara sembla aturar-se una mica més enllà, concretament a l’atur. No és segur però…

De moment i només per prevenir, ja he començat a moure fitxa, he actualitzat el CV i l’he fet arribar a uns amics per si em poden aconsellar amb el contingut, el format, colors, etc. Les opinions dels altres són molt importants perquè veuen coses que nosaltres no veiem. Les respostes han estat positives, el meu CV els ha agradat i creuen que, en cas de cercar feina, tindria possibilitats reals d’aconseguir-ne.

També he començat a explorar de lluny l’altre trencall, aquell que fa una mica de corba i no permet veure que hi ha més enllà. He preguntat i m’he informat, així, quan arribi el moment estaré una mica més preparat.

En aquest cas, les expectatives no són clares perquè els resultats depenen de les decisions que prenguin terceres persones, per tant no hi ha res segur, és més aviat com una quiniela, si la “conjunció astral” és favorable, aconseguiré els meus objectius.

Veurem…

Cruïlla

Sembla que al meu camí, a l’horitzó, hi veig una cruïlla. Potser d’aquí a uns mesos em toqui escollir quin trencall agafo. Un trencall és recte i porta a la continuïtat, l’altre fa una mica de corba i no em deixa veure que hi ha més enllà.

La por al desconegut va lligada a la naturalesa humana, si més no això diuen. La por a equivocar-se fa que molts cops parem i inclús retrocedim perquè els riscos ens fan por…, i com més vells, més.

Ara mateix continuo caminant sense perdre de vista la cruïlla i començant a valorar què faré quan hi arribi, això sí, sense preocupar-me massa, no cal guarir la ferida abans que es produeixi.