Qui no té feina, el gat pentina

Qui no té feina, el gat pentina

Doncs això, un cop enllestides les principals reparacions domèstiques, he engegat un projecte que tenia aturat des de fa molts anys… potser més de deu.
Estic posant en marxa un servidor d’streaming  per a escoltar música en qualsevol lloc de casa.

Començo

Aquesta història va començar quan vaig ser conscient que ja no podria utilitzar de forma còmoda els centenars de CDs de música que acumulen pols en una torre al racó del menjador. Ja no hi ha cap reproductor de CDs a l’habitatge i els que tinc són al traster.  I doncs, que faig?, deso els CDs també al traster? Seria una llàstima no aprofitar les quasi 30.000 pistes d’àudio que tinc…, d’altra banda, tota una fortuna.

Així doncs, aprofitant la parada obligatòria a què ens obliga el virus dels co***ns, reprenc el projecte i començo a investigar una mica. Les meves perquisicions em condueixen a “Ampache“, “A web based audio/video streaming application and file manager allowing you to access your music & videos from anywhere, using almost any internet enabled device.”.

Els comentaris són molt bons i tinc els elements necessaris per a posar-lo en marxa: un PC amb un sistema LAMP instal·lat, coneixements suficients i temps… molt temps.

Fonts

Internet és meravellós, el que tu vols fer, algú altre ja ho ha fet abans i ha recollit l’experiència perquè es pugui aprofitar, així que aquí deixo algunes de les pàgines consultades que m’han estat d’utilitat, ensems que els mostro el meu agraïment:

No estan ordenades però el més lògic seria començar per la tercera, la de github.

Problemes

La principal dificultat ha estat convèncer al “composer” que obviés el repositori inexistent de dropbox amb una ordre tipus “composer remove” que he hagut de repetir algunes vegades, però un cop solucionat, el sistema funciona perfectament.

Un problema menor és el fet que el meu servidor no té lector de CDs (ni pantalla, teclat, ratolí…) i els dos lectors de CDs externs que tinc, han decidit deixar de funcionar, així doncs, seguint la màxima de “a cada problema, la seva solució”, estic passant el contingut multimèdia mitjançant una connexió sftp amb l’ajuda de Filezilla, i controlo què està passant amb una connexió ssh mitjançant un emulador de terminal.

De moment tot funciona bé, quan acabi de pujar les pistes, em dedicaré a polir el catàleg i a escoltar música, és clar!

Actualització 20 de març de 2020

La transmissió de dades  a través de la xarxa és molt lenta. He aturat el Filezilla i he fet el traspàs de la música mitjançant un disc dur extern i he estalviat moltíssimes hores de llum, molta calor i desgast de maquinari.

Confinament, 2n. dia

Amb aquest ritme, crec que acabaré les petites reparacions domèstiques abans que acabi el confinament. Ja he netejat a fons dos calefactors i he reparat l’ansa del congelador… feines que feia anys que estaven pendents.

Com a mostra, un botó:

calefactor brut

calefactor net

Resistència bruta

Calefactor brut

Pel que fa al congelador, també he aprofitat per a descongelar-lo… el que deia, se m’acaba la feina :))

Vacances

L’any ha estat dur i poder gaudir d’unes vacances reparadores és un luxe.

Una estada al País Basc amb visites a Bilbao i rodalia, Àlaba i Sant Sebastià, ens han permès oblidar momentàniament les respectives feines i estudis per centrar-nos una mica en la família, augmentada amb un nou membre de vint anys, cosa que indica que el temps passa i ens fem grans -afortunadament!- (com deia el meu molt estimat ex-cap, Sr. Balaguer).

De totes les coses maques que hem vist, potser em quedaria amb Sant Joan de Gaztelugatxe, el salt del Nervion i la marea baixa a Sukarrieta (Pedernales).

DSCN8682

DSCN8518

DSCN8637

Ara, després de l’estada a Euskadi, toca anar a Chalamera, el poble dels sogres, on es gaudeix de les vacances d’una altra manera, i on un servidor podrà centrar-se a preparar els estudis que han de començar al setembre, per encarar amb la motivació acostumada, el viatge que m’aproparà a la recta final del Grau i la consecució dels meus objectius immediats.

És difícil avorrir-se

No acabo d’entendre com la gent s’avorreix, resulta tan difícil avorrir-se!

Potser els jubilats, a causa de la seva edat, tenen dret a avorrir-se una mica, però la resta… la resta no!

Si treballes no t’avorreixes i, si no treballes?, tampoc. Demà acabaré la darrera prova d’avaluació continuada de la UOC, després vindran quinze dies de repàs dels continguts assimilats i a continuació, els exàmens, però és que en aquest període, continuaré el curs d’italià, el d’eines 2.0 i desaré els continguts del de ciberserguretat. També cercaré unes fotos de Roma per imprimir en cartó ploma, i així poder fer re-fotografia quan hi anem a passar uns dies, i tot això sense descuidar les tasques domèstiques que tinc assignades, “¿Alguien da más?”