És difícil avorrir-se

No acabo d’entendre com la gent s’avorreix, resulta tan difícil avorrir-se!

Potser els jubilats, a causa de la seva edat, tenen dret a avorrir-se una mica, però la resta… la resta no!

Si treballes no t’avorreixes i, si no treballes?, tampoc. Demà acabaré la darrera prova d’avaluació continuada de la UOC, després vindran quinze dies de repàs dels continguts assimilats i a continuació, els exàmens, però és que en aquest període, continuaré el curs d’italià, el d’eines 2.0 i desaré els continguts del de ciberserguretat. També cercaré unes fotos de Roma per imprimir en cartó ploma, i així poder fer re-fotografia quan hi anem a passar uns dies, i tot això sense descuidar les tasques domèstiques que tinc assignades, “¿Alguien da más?”

50

Dia de celebració. Cinquanta anys. Aproximadament, més de mitja vida.

No cal fer massa escarafalls però sí que cal celebrar-ho, i celebrar-ho bé, en companyia dels que estimes i recordant aquells que s’han quedat pel camí.

Un bon àpat, una copa de vi, bona conversa, records del passat i projectes per al futur.

Empènyer sense defallir i aprofitar el que ens ofereix la vida.

Més Mooc’s

El títol sembla una mica escatològic si es llegeix en català, però no, és angles i fa referència als cursos que vaig fent.

Primer, va ser el de Big data, després el de Criptografia clàssica, que vaig haver d’ajornar per manca de temps, a continuació he fet el de desenvolupament d’idees innovadores i ara estic fent el d’Eines 2.0 per a docents.

Per si no n’hi havia prou, avui (ahir) he començat i he acabat un mini curs de Symbaloo pel qual em donaran també un badget de reconeixement. Heus aquí el meu primer Webmix:

ACTUALITZACIÓ: l’enllaç al webmix ha deixat de funcionar… que hi farem.

Pel que fa a la UOC no em puc queixar, veig que no he perdut “el toc”, de moment he aconseguit dues “B” i dues “A”, no està gens malament.

Actualitzant perfils

Des de les 6 del vespre la meva vida laboral ha patit canvis i m’he posat a actualitzar els meus perfils a les xarxes, no fos cas que algú es pensi que encara treballo al Col·legi d’Agents Comercials de Lleida.

Quan estava modificant Linkedin m’he trobat amb el que vaig escriure fa uns mesos i he decidit deixar constància aquí per no oblidar-ho, deia així:

Sóc el Secretari General del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Lleida (COACLLEIDA). Fa més de vint-i-tres anys que estic al meu lloc de treball exercint funcions que voregen la Gerència, sempre sota les ordres del President. Les tasques més importants han estat informatitzar el Col·legi a mitjans de 1997 i rellançar-lo a partir de 2014. És gratificant tornar a fer visible el Col·lectiu. Abans de treballar al Col·legi vaig estar un any en una empresa comercial i abans d’això vaig ser autònom en l’empresa familiar. M’agrada molt la meva feina, gaudeixo fent-la i innovant, creant noves maneres de fer-la més ràpida i eficient. A més a més resulta molt interessant connectar amb empreses i professionals, i l’actual Junta de Govern està posant el Col·legi en plena expansió. Estic segur que aquesta serà la meva etapa favorita d’aquest projecte il·lusionant capitanejat pel President. A mesura que anem avançant les idees van fluint i això sempre és emocionant. Estic fent un Grau en Informació i Documentació a la UOC que penso acabar en tres anys i algunes certificacions professionals que em fan gaudir i que potser algun dia m’obriran una finestra d’oportunitat. M’agrada tenir notícies d’antics col·legues i també conèixer gent nova amb qui trobar sinergies i col·laboracions, així que no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.

M’ha impactat la il·lusió i confiança que desprenen les frases que en les que parlo de la nova Junta de Govern, la que ara ha decidit acomiadar-me, i la referència al “projecte il·lusionant capitanejat pel President”, qui m’ho havia de dir!

Pasqua

Ja estic esperant la mona de pasqua. La meva padrina me la dóna tot i que la fa la meva mare perquè la padrina ja no pot. Qui sap si serà l’última… Mentrestant anirem assajant el verset, sóc un home de tradicions (algunes) i cal respectar el desig dels nostres majors, s’ho han guanyat.

Pasqua és avui
la mona, la vull
doneu-me la mà
que us la vull besar.

A veure si després puc penjar una foto…

A banda, ahir vaig (vàrem) lliurar una nova pac, aquesta estava centrada en les bases de dades tipus “Access”, que difícil l’he trobat!, veurem si la nota s’adiu a l’esforç emprat. Pel que fa al grup (de dos) una mica desorganitzat, vaig haver de quedar-me sense poder anar a Chalamera per si feia falta connectar-me per fer alguna cosa, la família allà i jo a Lleida.

Webinar

Com deia fa uns dies, aquest any he descobert els “webinar”. Són conferències web obertes en les quals un ponent explica en vídeo les tema corresponent.

L’eina que fan servir es diu “webinarjam” i és de pagament… llàstima!

Ara mateix estic a punt de veure un webinar titular “El marketing de contenidos en los servicios documentales” i l’organitza Socialbiblio.

Sembla molt interessant. Veurem si finalment es porta terme perquè de moment va amb retard.

ACTUALITZACIÓ: finalment he hagut de sortir de la sala, ha començat massa tard i ja no he pogut aprofitar 🙁

Primera pac

Avui he lliurat la meva primera pac des de maig de 2014… massa temps, no havia d’haver sacrificat els estudis per la feina, ara sé que no valia la pena. Bé, tant se val, la qüestió és que ja he tornat i estic content.

Sembla que demà tindré notícies d’allò altre. És més que res, una sensació, una cosa a flor de pell. Caldrà mantenir el cap fred i la boca tancada, però no sé si podré.