Reflexions…
Aprofitant la impossibilitat de sortir al carrer, i que LinkedIn ha obert part de la seva formació, estic aprofitant per a adquirir coneixements i millorar alguna rutina.
Alguns cursos són més interessants que uns altres però tots tenen alguna cosa que pot ser útil.
Bé hem de fer alguna cosa mentre dura l’assumpte del virus!
Doncs això, un cop enllestides les principals reparacions domèstiques, he engegat un projecte que tenia aturat des de fa molts anys… potser més de deu.
Estic posant en marxa un servidor d’streaming per a escoltar música en qualsevol lloc de casa.
Aquesta història va començar quan vaig ser conscient que ja no podria utilitzar de forma còmoda els centenars de CDs de música que acumulen pols en una torre al racó del menjador. Ja no hi ha cap reproductor de CDs a l’habitatge i els que tinc són al traster. I doncs, que faig?, deso els CDs també al traster? Seria una llàstima no aprofitar les quasi 30.000 pistes d’àudio que tinc…, d’altra banda, tota una fortuna.
Així doncs, aprofitant la parada obligatòria a què ens obliga el virus dels co***ns, reprenc el projecte i començo a investigar una mica. Les meves perquisicions em condueixen a “Ampache“, “A web based audio/video streaming application and file manager allowing you to access your music & videos from anywhere, using almost any internet enabled device.”.
Els comentaris són molt bons i tinc els elements necessaris per a posar-lo en marxa: un PC amb un sistema LAMP instal·lat, coneixements suficients i temps… molt temps.
Internet és meravellós, el que tu vols fer, algú altre ja ho ha fet abans i ha recollit l’experiència perquè es pugui aprofitar, així que aquí deixo algunes de les pàgines consultades que m’han estat d’utilitat, ensems que els mostro el meu agraïment:
No estan ordenades però el més lògic seria començar per la tercera, la de github.
La principal dificultat ha estat convèncer al “composer” que obviés el repositori inexistent de dropbox amb una ordre tipus “composer remove” que he hagut de repetir algunes vegades, però un cop solucionat, el sistema funciona perfectament.
Un problema menor és el fet que el meu servidor no té lector de CDs (ni pantalla, teclat, ratolí…) i els dos lectors de CDs externs que tinc, han decidit deixar de funcionar, així doncs, seguint la màxima de “a cada problema, la seva solució”, estic passant el contingut multimèdia mitjançant una connexió sftp amb l’ajuda de Filezilla, i controlo què està passant amb una connexió ssh mitjançant un emulador de terminal.
De moment tot funciona bé, quan acabi de pujar les pistes, em dedicaré a polir el catàleg i a escoltar música, és clar!
La transmissió de dades a través de la xarxa és molt lenta. He aturat el Filezilla i he fet el traspàs de la música mitjançant un disc dur extern i he estalviat moltíssimes hores de llum, molta calor i desgast de maquinari.
Amb aquest ritme, crec que acabaré les petites reparacions domèstiques abans que acabi el confinament. Ja he netejat a fons dos calefactors i he reparat l’ansa del congelador… feines que feia anys que estaven pendents.
Com a mostra, un botó:
Pel que fa al congelador, també he aprofitat per a descongelar-lo… el que deia, se m’acaba la feina :))
Qui ens ho havia de dir! Un virus està aconseguint el que la Greta Thunberg no ha pogut fer amb tots els seus esforços… aturar la contaminació (temporalment).
Avui és el primer dia de confinament i l’he dedicat a muntar un sistema d’streaming multimèdia, aprofitant el servidor de proves que tinc a casa i el programari ampache. De moment hi estic carregant la meva discografia (més de 100 CD) i després miraré el que dóna de si.
Demà tocarà estudiar una mica de rus i preparar un nou projecte laboral que he d’haver enllestit en tres mesos.
Pel que fa al confinament en si, no és gens incòmode perquè tenim totes les comoditats. No entenc que la gent es torni boja acaparant provisions com si no hi haguera demà. Certament estem en guerra, però no amb altres països, per la qual cosa els subministraments estan garantits.
També he pogut comprovar que la gent gran i la més jove no acaba d’entendre que s’han de limitar o eliminar els contactes entre persones. Els uns perquè no els fa por morir, tot i que si emmalalteixen ocuparan un llit que potser necessitarà un accidentat, i els altres perquè no hi veuen el perill, potser per la seva energia i empenta… Caldrà anar insistint.
Dilluns vinent, si no hi ha contra ordre, aniré a treballar. No acabo de copsar-ne la necessitat perquè l’activitat als jutjats estarà sota mínims, però “Allà on hi ha patrons no manen mariners“.