Dia trist per a molts, ens ha deixat el Toni Curto, amic i company de feina, bona persona, sempre un somriure als llavis, un acudit a punt per suavitzar una situació, una mà per ajudar a qui fes falta…
Adéu, Toni, romandràs en la nostra memòria.
Reflexions…
Dia trist per a molts, ens ha deixat el Toni Curto, amic i company de feina, bona persona, sempre un somriure als llavis, un acudit a punt per suavitzar una situació, una mà per ajudar a qui fes falta…
Adéu, Toni, romandràs en la nostra memòria.
A partir de demà seré un nou i flamant cap de divisió de l’empresa Adescare, S.A.
Les converses i entrevistes prèvies han donat el seu fruit, els meus estudis, les capacitats, habilitats i segurament també el meu caràcter, la serietat i la responsabilitat han convençut al meu ocupador.
Ara toca demostrar i fer realitat que sóc capaç de fer tot el que he dit que podia fer. Com sempre, per esforç i implicació no quedarà, tinc els coneixements i sé com usar-los, si se’m dóna confiança i marge de maniobra, puc ajudar a optimitzar una gran part de la mecànica de l’empresa, des dels fluxos de treball i de documents fins a l’anàlisi i previsió del trencament d’estocs, passant per l’estudi de la migració de sistemes cap a l’open source, tot per ajudar a l’equip a fer créixer l’empresa, tant en la generació d’ingressos com en l’estalvi de temps, i per tant, diners.
Sé que puc aportar molt de mi i crec que el meu nou “jefe” n’és ben conscient, per això m’he marcat jo mateix un límit en el temps: si s’aproven, a finals de setembre s’hauran hagut de notar els canvis i millores que penso anar proposant, d’idees no en falta.
Avui he fet el darrer examen del semestre… i del Grau!
Si no passa res i aprovo les tres assignatures i les pràctiques, només hauré de fer el Treball de Final de Grau.
Així doncs al setembre em matricularé dels 12 darrers crèdits del Grau i faré el millor TFG que sigui capaç de fer, per esforç i ganes no serà.
A banda de la voluntat, capacitat, coneixements i habilitats, tinc a favor meu que comença l’estiu i podré anar preparant material, lectures i idees… sempre que la feina m’ho permeti perquè… ben aviat hi haurà novetats 🙂
Avui m’he acomiadat de la feina. Resulta estrany perquè la darrera vegada que ho vaig fer va ser l’any 1988 per la impossibilitat de compaginar dues jornades de treball consecutives. A tall d’anècdota recordo que durant els primers quinze dies de treball vaig perdre 10 kg i després de tres mesos, estava exhaust.
Les següents dues vegades que vaig acabar una relació laboral van ser l’any 1992 i l’any 2016. La primera perquè van tancar la delegació de Lleida de Rosdor (patates fregides i snacks), i la segona… millor no pensar-hi, cal no oblidar però no és necessari recordar.
Així doncs, avui he comunicat a la meva “jefa” que en quinze dies plego perquè m’ha sortit una feina a jornada completa i un sou “decent”, espero no equivocar-me però inclús si fos el cas, de tot s’aprèn.
M’ha encantat la reacció de l’Àngels (la “jefa”) perquè, tot i deixar-la “en cuadro”, s’ha alegrat molt per mi. És el que té treballar amb bones persones 🙂
Pel que fa a la nova feina… ho deixo per a una entrada posterior.