Preparant el nou curs

Cadascú és molt lliure d’enfocar les vacances pròpies com vulgui, n’hi ha que no saben o no poden desconnectar i n’hi ha que desconnecten del tot. Entre aquests “blanc” i “negre” existeixen tots els matisos possibles.

El meu “matís” està consistint en una mica de tot: una primera desconnexió per gaudir de la família i conèixer nous territoris, un primer i tímid retorn a la “realitat” amb el clàssic de cada estiu d’uns dies d’estada al poble de la sogra (Chalamera) i ben aviat, un retorn total a la rutina que tant trobem a faltar quan no la tenim.

Les dues darreres fases d’aquestes vacances han anat acompanyades d’una ullada ràpida als texts acadèmics, amb l’ajuda dels quals hauré de superar el penúltim semestre del Grau d’Informació i Documentació que estic cursant a la UOC.

Intueixo que serà un semestre complicat però interessant i ple de nous continguts, que complementaran el meu aprenentatge. Com en l’any anterior, la meta que m’he fixat continua essent aconseguir les màximes qualificacions possibles en forma de Matrícules d’Honor, un repte difícil perquè el nivell intel·lectual dels meus companys i el nivell d’exigència dels docents acostuma a ser molt elevat, cosa que al mateix temps em satisfà molt perquè significa que has hagut de treballar de valent per aconseguir les M.H.

A més a més, a l’abril de l’any vinent, a la meitat del darrer semestre, finalitzarà el subsidi d’atur, que estic cobrant d’ençà que vaig ser acomiadat de la meva empresa, i només em quedarà el sou de 15 hores setmanals amb el qual compatibilitzo l’atur i que em permet seguir connectat al mercat de treball. Un repte afegit que possiblement m’afectarà, si més no en el seu vessant emocional, i que no hauré de menystenir tot i que això ja serà una altra història.

De moment, sense perdre de vista el futur, gaudim del present i de totes les coses bones que ens ofereix el dia a dia.

Vacances

L’any ha estat dur i poder gaudir d’unes vacances reparadores és un luxe.

Una estada al País Basc amb visites a Bilbao i rodalia, Àlaba i Sant Sebastià, ens han permès oblidar momentàniament les respectives feines i estudis per centrar-nos una mica en la família, augmentada amb un nou membre de vint anys, cosa que indica que el temps passa i ens fem grans -afortunadament!- (com deia el meu molt estimat ex-cap, Sr. Balaguer).

De totes les coses maques que hem vist, potser em quedaria amb Sant Joan de Gaztelugatxe, el salt del Nervion i la marea baixa a Sukarrieta (Pedernales).

DSCN8682

DSCN8518

DSCN8637

Ara, després de l’estada a Euskadi, toca anar a Chalamera, el poble dels sogres, on es gaudeix de les vacances d’una altra manera, i on un servidor podrà centrar-se a preparar els estudis que han de començar al setembre, per encarar amb la motivació acostumada, el viatge que m’aproparà a la recta final del Grau i la consecució dels meus objectius immediats.