Mes: juny de 2016

Final del curs escolar

Demà dissabte tinc el darrer examen de l’època… diguem-n’he “laboral”. Després comencen les vacances d’estiu (tot i no treballar, hi ha la sensació) i al setembre començarà l’època… diguem-n’he “estudiantil”, amb el posterior retrobament amb la dinàmica de l’universitari de la mà de la matriculació de cinc assignatures, cinc.

Mentrestant, a final de juny caurà el certificat d’un curs molt interessant (Eines 2.0 per al docent), per mitjà de “MiriadaX” i el del nivell A1 d’italià, mercès a la “Università per Stranieri di Siena” i “Future Learn“.

Durant el juliol i l’agost he de poder aconseguir el certificat LPIC-1 i refrescar coneixements sobre les meravelloses eines que ofereix Kali Linux; Que es vagi preparant el meu servidor Debian 8!!!! Muahahaha (riallada malèfica).

I ara, a repassar continguts.

Exàmens

Ronda d’exàmens a la UOC. Aquest dissabte “Iniciativa Emprenedora” i dissabte vinent “Tecnologies de la Informació”, dues matèries molt interessants amb molt de contingut i molt útil.

Crec que les proves m’aniran bé i, si és així, el semestre vinent començaré “a full” amb 5 assignatures, les que em recomani la tutora. Necessito obtenir el Grau, és una qüestió d’orgull, dignitat i amor propi. “Porqué yo lo valgo” 🙂

La vida és fràgil

Ahir es va morir el “tio Víctor”. El Víctor és l’oncle de la Pilar, el germà del meu sogre, amic dels seus amics, bona persona i generós. Una mort tràgica que ens recorda la fragilitat de la vida, la necessitat de cuidar la salut física i mental, el deure d’estimar als que ens estimen i de no deixar res per l’endemà.

Cal sempre, però sempre, sempre, dedicar una paraula amable i un somriure als que habiten el món al nostre voltant, intentar ajudar i sobretot escoltar al company de viatge, doncs no saps mai si després ja no hi seràs a temps.

Justament això és amb el que penso ara mateix, la manca de temps representada per una encaixada de mans fugissera i un parell de petons ràpids en aquella barba que feia pessigolles abans d’anar a fer alguna cosa que ja no recordo… aquest és el meu darrer moment amb el “tio Víctor” viu. Després, quan ja només queda acompanyar el cos amb respecte i dignitat, ha estat quan li he dedicat temps… quines coses tenim els (alguns) humans, passem de llarg per la vida dels vius i els dediquem temps quan ja no podem gaudir de la seva companyia…