La vida
És ben cert que la vida és un canvi continu. Tan aviat estàs en un lloc o situació com, de cop i volta, tot canvia i has de refer la teva estratègia.
L’estratègia
Des de sempre, però ara més que mai, cal circular per la vida amb una estratègia no massa rígida i uns principis irrenunciables, és una opinió, és clar.
Els principis
Els meus principis són molt bàsics i comencen per “no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu”, i m’ha funcionat, no crec haver fet enemics i sí força amics, coneguts, saludats…
Pel que fa a l’estratègia, cal saber que vols i on vols arribar, i intentar-ho per tots els mitjans al teu abast, respectant els teus principis. I no sempre és fàcil, això sí, és força satisfactori.
Les línies mestres de la meva estratègia “de vida” estan lleugerament reflectides al llarg d’aquest bloc. Tampoc és qüestió de compartir-ho tot, també ha d’haver-hi lloc a una mica de privacitat.
La feina
Pel que fa a la parcel·la laboral, també és sabut que, des de 2016 he patit / gaudit de diversos canvis amb les seves giragonses incloses: un acomiadament traumàtic que, amb el pas del temps, ha anat deixant de ser-ho, l’atur i l’aprofitament del temps per acabar els estudis universitaris, una feina a temps parcial (gràcies, Àngels!), les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida (gràcies, Glòria i la resta de l’equip!), una altra feina plena de reptes i aprenentatges (gràcies, Ricard!), una breu estada a l’atur i, finalment, una feina “de lo mio” a l’Arxiu Central de l’Audiència Provincial i dels Jutjats de Lleida (gràcies, Mercè i sobretot, gràcies, Josep Albert!).
Els amics
Tinc la sort o l’habilitat de fer grans amics allà on vaig, d’aquells que passa el temps i pots demanar o fer un favor. Crec que és una cosa innata, i crec també que és tan senzill com donar el millor d’un mateix i esperar que els altres responguin de la mateixa manera.
No sempre funciona, però si més no, et queda la satisfacció d’haver-ho intentat i la consciència tranquil·la, cosa que em permet dormir com una rabassa.
A l’Arxiu dels Jutjats també he fet una colla d’amics, pocs perquè l’equip és petit, però molt potent. El grau de compenetració és total i ens permet comunicar-nos amb una sola mirada. La feina es reparteix de forma fluida, i, tot i la diferència de sous, els quals romanen fixos i no es poden negociar, no hi ha enveges ni malfiances.
Ara l’equip s’ha fet més petit, un dels nostres estimats companys ha promocionat cap a un lloc de major responsabilitat, i també ha canviat de departament, ha passat de Justícia a Cultura.
Divendres passat li vàrem fer un petit comiat i, avui dilluns, ja el trobem a faltar. És el que passa amb els bons amics.
Estic segur que en la seva nova destinació farà una tasca excel·lent perquè és un molt bon professional, a més a més de ser una gran persona humana.
El futur
Pel que fa a mi, he de prendre una mica de perspectiva i remodelar l’estratègia per adaptar-la a les circumstàncies, sense perdre de vista, però, les metes que em vaig fixar que són entre d’altres, acabar el B1 de Rus, aprovar les opos, i continuar estudiant per mantenir el cervell en forma.
Tot això sense oblidar el principal: la família (sempre) i els amics.
