Recapitulació

Han passat dos mesos i mig des que vaig estrenar lloc de treball i toca recapitular.

Durant aquest temps he pogut aclimatar-me còmodament als ritmes de l’empresa, mercès també a la disminució d’activitat, recurrent i estacional, a la que ens obliga l’agost, mes de vacances per a quasi tothom.

També he pogut prendre la mida als meus companys (i als meus caps), com ells, de ben segur, hauran fet amb mi. Crec que es pot dir que ja sabem quin peu calcem tots plegats, cosa molt útil que ens evitarà patir falses expectatives, futures decepcions i mals entesos.

L’etapa que comença a partir de la segona quinzena de setembre s’albira complexa i una mica febril. Cal reprendre  alguns projectes que havien quedat alentits per motius diversos, i que no poden esperar més. Al mateix temps cal continuar innovant en tot el referent a la governança de la informació i els processos de treball i els documentals, alguns d’ells força complexes perquè les tasques van i vénen d’una persona a una altra depenent del moment en el qual es troben.

Per tot plegat puc assegurar que estaré força entretingut, treballant i aprenent, alhora que intentaré aplicar els meus coneixements en benefici del meu ocupador, que per a això em van contractar ?

Русский Язык

La matrícula a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida comença al setembre de cada any, i jo acabaré el Grau universitari al gener… amb una mica de càlcul bàsic veig que des del febrer fins al setembre de 2019 tindré el cervell en mode “stand by”, cosa perillosa perquè després de nou anys estudiant potser m’acomodo i començo a veure l’Ana Rosa o la Grisso amb el perill que això suposa per a la meva integritat intel·lectual.

Així doncs, comentant amb el meu amic Lluís, que acaba de finalitzar el C1 d’Alemany, si ens matriculem d’Italià o Rus, hem decidit apostar pel Русский.

D’entrada ens sembla una llengua difícil però molt interessant. A favor nostre hi juga el fet que tots dos tenim el cervell acostumat a estudiar i que tenim poc més de cinquanta anys. Així doncs, ens hem decidit pel Rus… espero no haver-me equivocat, perquè el primer pensament va ser estudiar Italià, una llengua que sembla més amigable per la proximitat lingüística amb el Català. Veurem.

Nova feina

A partir de demà seré un nou i flamant cap de divisió de l’empresa Adescare, S.A.

Les converses i entrevistes prèvies han donat el seu fruit, els meus estudis, les capacitats, habilitats i segurament també el meu caràcter, la serietat i la responsabilitat han convençut al meu ocupador.

Ara toca demostrar i fer realitat que sóc capaç de fer tot el que he dit que podia fer. Com sempre, per esforç i implicació no quedarà, tinc els coneixements i sé com usar-los, si se’m dóna confiança i marge de maniobra, puc ajudar a optimitzar una gran part de la mecànica de l’empresa, des dels fluxos de treball i de documents fins a l’anàlisi i previsió del trencament d’estocs, passant per l’estudi de la migració de sistemes cap a l’open source, tot per ajudar a l’equip a fer créixer l’empresa, tant en la generació d’ingressos com en l’estalvi de temps, i per tant, diners.

Sé que puc aportar molt de mi i crec que el meu nou “jefe” n’és ben conscient, per això m’he marcat jo mateix un límit en el temps: si s’aproven, a finals de setembre s’hauran hagut de notar els canvis i millores que penso anar proposant, d’idees no en falta.

Final de semestre

Avui he fet el darrer examen del semestre… i del Grau!

Si no passa res i aprovo les tres assignatures i les pràctiques, només hauré de fer el Treball de Final de Grau.

Així doncs al setembre em matricularé dels 12 darrers crèdits del Grau i faré el millor TFG que sigui capaç de fer, per esforç i ganes no serà.

A banda de la voluntat, capacitat, coneixements i habilitats, tinc a favor meu que comença l’estiu i podré anar preparant material, lectures i idees… sempre que la feina m’ho permeti perquè… ben aviat hi haurà novetats 🙂

Final d’etapa

Avui m’he acomiadat de la feina. Resulta estrany perquè la darrera vegada que ho vaig fer va ser l’any 1988 per la impossibilitat de compaginar dues jornades de treball consecutives. A tall d’anècdota recordo que durant els primers quinze dies de treball vaig perdre 10 kg i després de tres mesos, estava exhaust.

Les següents dues vegades que vaig acabar una relació laboral van ser l’any 1992 i l’any 2016. La primera perquè van tancar la delegació de Lleida de Rosdor (patates fregides i snacks), i la segona… millor no pensar-hi, cal no oblidar però no és necessari recordar.

Així doncs, avui he comunicat a la meva “jefa” que en quinze dies plego perquè m’ha sortit una feina a jornada completa i un sou “decent”, espero no equivocar-me però inclús si fos el cas, de tot s’aprèn.

M’ha encantat la reacció de l’Àngels (la “jefa”) perquè, tot i deixar-la “en cuadro”, s’ha alegrat molt per mi. És el que té treballar amb bones persones 🙂

Pel que fa a la nova feina… ho deixo per a una entrada posterior.

Pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida

He finalitzat les meves pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, ha estat una activitat molt enriquidora, professionalment i personal.

L’Arxiu és el lloc ideal per a entrar en contacte amb tota mena de documentació no electrònica com són cartells, mapes, plànols, pergamins, llibres, documentació administrativa i personal, CDs, DVDs, etc.

La documentació electrònica començarà a arribar als arxius quan sigui una mica més “vella”.

També és el lloc on es pot copsar la realitat que viuen els Arxivers, gent esforçada i professional que fan la seva feina amb el màxim de rigor i amb uns pressuposts minsos.

Personalment, només tinc paraules d’agraïment envers unes grans Persones que m’han acollit amb estima, que m’han ajudat en tot el que els he demanat, m’han transmès els seus coneixements i m’han mostrat les habilitats i capacitats necessàries per a desenvolupar una labor poc recompensada i poc reconeguda… Glòria, Carmina, Xus, Irene, Anna, Anna (2), Rosa i Gerard… moltes gràcies per tot, sou meravelloses! – i meravellós ;). Ha estat un privilegi conviure amb vosaltres.

Comença el darrer semestre!

S’acaba, ara ja ho puc dir. Aquest és el darrer semestre universitari al Grau d’Informació i Documentació de la UOC i comença ple d’oportunitats.

Després d’aconseguir unes molt bones notes, que embelleixen amb orgull el meu expedient, he pogut matricular-me de les darreres quatre assignatures: Organitzacions intensives en coneixement, Enginyeria del programari, Economia i… PRÀCTIQUES!

Les tres assignatures teòriques són molt interessants, principalment les dues primeres perquè toquen temes que m’agraden, sobretot la generació i aprofitament del coneixement generat, però les pràctiques a l’Arxiu Històric de Lleida, m’il·lusionen.

Des del meu acomiadament l’abril de 2016 he estat estudiant de valent i aconseguint unes notes magnífiques, tot fruit de l’esforç personal sense menystenir però, l’ajuda de la família i la bona feina dels docents. Ara, m’enfronto al darrer semestre ple d’il·lusió i optimisme.

No cal dir que espero seguir en la mateixa línia i deixar un expedient del qual estar ben orgullós. Aprofitaré les pràctiques per aprendre el que bonament vulguin ensenyar-me i després… ai!, després…

Després aprofitaré l’estiu per a començar a preparar el millor Treball de Final de Grau que sigui capaç d’elaborar i defensar posteriorment davant del Tribunal, alguna cosa per deixar escrita, generar coneixement útil i aprofitable, un document que no sigui efímer, que perduri mínimament en el temps, fins que es vegi superat per algun altre millor a qui potser haurà ajudat a néixer.

Arxiu Històric de Lleida

Acabades les proves de síntesi d’aquest semestre i a l’espera de les notes finals, que haurien de ser bones, em preparo per encarar la recta final del Grau en Informació i Documentació que tant m’estimo i m’omple.

Per començar toca endreçar la carpeta on guardo tot el del semestre, cal ser curós per a poder consultar la documentació quan ho necessiti, després posar en ordre altres parcel·les de la vida diària que van quedant arraconades pel dia a dia universitari, des del lloc d’estudi habitual fins a petites reparacions domèstiques.

El semestre vinent s’albira també apassionant, ja tinc assignades les pràctiques universitàries a l’Arxiu Històric de Lleida, tot un privilegi.

Pensant en les pràctiques i tenint en compte la meva edat, em ve a la memòria una pel·lícula que han tornat a posar a la televisió “The intern” (el becari) amb Robert de Niro, Anne Hathaway i Rene Russo. No crec que la situació sigui la mateixa, ni de bon tros, però sí que fa una certa “gràcia” veure un senyor de més de cinquanta anys fent pràctiques. Potser si em fan la mateixa pregunta (“on et veus d’aquí a quinze anys?”), hauré de contestar de manera similar (“jubilat?”). Sigui com sigui, l’actitud i les ganes hi són, i la voluntat d’aprendre i fer una bona feina també… què podria sortir malament?

A més a més de les pràctiques, toca fes les 3 darreres assignatures del Grau, són Introducció a l’Economia, Enginyeria del programari i Big data.

Economia s’acostuma a fer al començament del Grau però jo l’he anat deixant per a poder agafar altres assignatures que em semblaven més atractives, Pel que fa a Enginyeria del programari  i Big data, sonen interessants, una mica teòriques però després de superar Estadística (agraïment infinit al Josep Maria, un bon company de classe), quasi no em fa por res.